Giuseppe Pietro Bagetti (Turin, 1764 - 1831), dissegnadôr
Claude-François Fortier (1775 - 1835), incisôr
Gardiscje, ai 19 di Març dal 1797
Aghefuarte su cjarte stricade e filigranade
1807 - 1835
Museu dal Risorziment (in dipuesit dal Gabinet dai Dissens e des Stampis), inv. 3122
La incision e ripuarte par francês il titul Viodude de citât di Gardiscje. In cheste localitât ai 19 di Març dal 1797, cemût che al precise il sottitul, lis trupis francesis a vevin vinçût chês austriachis e passât il Lusinç diretis bande Viene.
La aghefuarte e je stade gjavade fûr di oparis dal dissegnadôr e acuarelist Bagetti, di Turin, che al compagnà lis trupis napoleonichis in diviersis campagnis, documentant variis bataiis: i siei acuarei a son conservâts a Versailles, i siei dissens a Turin. La opare e costituìs la n. LXI de serie.

Giuseppe Pietro Bagetti (Turin, 1764 - 1831), dissegnadôr
Franḉois-Nicolas-Barthélemy-Dequevauviller (1745 - Parîs, 1807 o 1817), incisôr
Voleson, ai 17 di Març dal 1797
Aghefuarte su cjarte stricade e filigranade
prin dal 1807 (?)
Museu dal Risorziment (in dipuesit dal Gabinet dai Dissens e des Stampis), inv. 3123
La incision e ripuarte par francês il titul Passaç dal Tiliment dongje Voleson. In cheste localitât ai 17 di Març dal 1797, cemût che al precise il sottitul, lis trupis francesis a vevin vinçût chês austriachis e passât il flum diretis bande Udin e i teritoris asburgjics.
La aghefuarte e je stade gjavade fûr di oparis dal dissegnadôr e acuarelist Bagetti, di Turin, che al compagnà lis trupis napoleonichis in diviersis campagnis, documentant variis bataiis: i siei acuarei a son conservâts a Versailles, i siei dissens a Turin. La opare e costituìs la n. LX de serie.

Anonim
Ricciotti Garibaldi saludât dai Garibaldins intant che al rive a Domokos
Cromolitografie
secul XX
Museu dal Risorziment, inv. 52764/R
Rivât a Domokos, lis ‘cjamesis rossis’ a onorarin Ricciotti Garibaldi (1847 - 1924), fi dal Eroi dai Doi Monts e de prime femine Anite.
Cheste localitât de Grecie Centrâl, ai 17 di Mai dal 1897 e fo il teren dal scuintri plui impuartant de Vuere greghe turche. Lis trupis otomanis dal gjenerâl Edhem Pascià (1851 - 1909) a vincerin lis fuarcis elenichis mâl comandadis dal princip Costantin (1868 - 1923), erêt de corone di Grecie.
I volontaris garibaldins a jerin rivâts li par judâ lis trupis di Atene, che a volevin sfrancjâ ducj i teritoris elenofons dal domini turc.
Anonim
Dopli ritrat di D. Barazza
Acuarel, tempare e chine su cartoncin
Principi dal secul XX (?)
Museu dal Risorziment, inv. 50145/R
Chest piçul ritrat dopli al rapresente salacor Jean-Dominique (Zuandomeni) Barazza, nassût ai 22 di Jugn dal 1788. Di origjins talianis – nol è ancjemò clâr se al fos piemontês, de Savoie o furlan – al fo sottenent dal 31m reziment de fantarie lizere in ete napoleoniche. Tal 1815 si ritirà a Briançon. Si pense che al fos comandant di une place fuarte, al è sigûr invezit che al sedi stât decorât cu la ‘Légion d’honneur’.
Il personaç ritrat al à i grâts di cjapitani dal 56m reziment de fantarie lizere francese. La monture e va indaûr ae fin dai agns Vincj o al 1830, an che al segnà la nassite de Monarchie di Lui, cun a cjâf fin al 1848 Luîs Filip di Orléans (1773 - 1850).
Tal 1907 il storic furlan Raffaello Sbuelz (1854 - 1928), segretari de Societât furlane dai tornâts e veterans des bataiis de patrie, i de in dipuesit a cheste la opare par meti sù il Museu dal Risorziment tal Cjistiel di Udin.
Si à agrât al prof. Paolo Foramitti par vê esaminât ducj i elements des monturis.
Anonim
Codroip, ai 25 di Lui dal 1866
Stampe fotografiche (ingrandiment)
1866 - 1912
Museu dal Risorziment, inv. 51911/R
Daûr di ciertis fonts, i prins militârs che a jentrarin a Codroip ae fin de Tierce vuere di indipendence a forin i Bersalîrs te gnot tra i 24 e i 25 di Lui dal 1866. No son documentazions fotografichis di chest event.
La fotografie, invezit, e rafigure la jentrade a Codroip dal IV Lancîrs di Aoste (1n Scuadron). Il ploton talian lu comandave in vie ecezionâl il sottenent udinês Bernardino Berghinz (1841 - 1925), esiliât politic tal Ream di Italie. Il fat al è sucedût ai 25 di Lui dal 1866, la stesse dì che il colonel Alessandro Vandone di Cortemilia (1820 - 1900) i concedè a Berghinz ancje l'onôr di jentrâ par prin a Udin.
Ai 26 di Lui il rest des trupis talianis al jentrà in citât sot de vuide dal gjenerâl Enrico Cialdini (1811 - 1892).
Al è stât Berghinz stes, tal 1912, a donâ cheste opare ae Societât furlane dai tornâts e veterans des bataiis de patrie par insiorâ la esposizion dal museu.

Jacob e Colmegna (tipografs, Udin)
Proclame ai Furlans dal Circul ‘Indipendenza’
Stampe su cjarte no stricade filigranade
1866
Museu dal Risorziment, inv. 54245/R
Il proclame al fo stampât de innomenade tipografie di Udin, che e publicà diviers materiâi a teme risorzimentâl, come il gjornâl L'Industria o il Bullettino, scrits di Olinto Vatri.

Anonim
Deliberazion dal Consei Comunâl di Udin dai 13 di Setembar dal 1912 cu la propueste di conferiment de medaie di aur al gjenerâl Carlo Caneva
Pergamene manuscrite e miniade
fin dal 1912 - 1915 (?)
Museu dal Risorziment, inv. 51113/R
Carlo Caneva (1845 - 1922) al è stât une figure centrâl tes aventuris coloniâls talianis, che vuê i storics e i studis sul colonialisim a àn depurât une vore dai elements retorics e nazionalistics dal timp.
Il militâr udinês si jere formât in Austrie fin al 1867, cuant che, cu la concuiste taliane de citât li che al jere nassût, al jentrà tal Esercit Reâl.
Dopo de sconfite di Adua (1896) al combatè in Eritree cuintri dai Dervissis. Tal 1911 - 1912 al fo da cjâf de spedizion in Libie e governadôr de Tripolitanie. La sô strategjie di vuere, concentrade sul concuistâ i insediaments su la cueste lassant di bande lis zonis internis, controladis des fuarcis turchis cu la poie de popolazion libiche, e causà critichis pesantis.
Tal 1912 al fo nomenât senatôr dal Ream, riclamât in Italie e promovût gjenerâl di esercit. Caneva, che al ve numerosis onorificencis, nol fo mai decorât cu la medaie di aur al valôr militâr proponude dal Comun di Udin. Al cessà il servizi atîf tal Mai dal 1914.
Cuant che e tacà la Grande Vuere, no lu riclamarin in servizi. Par chest motîf, tal 1919 al fo president de comission parlamentâr di inchieste su la Rote di Cjaurêt (ai 24 di Otubar dal 1917), che e veve puartât ae ocupazion e al sac dal Friûl. I risultâts dai lavôrs, che a atribuivin la colpe de disfate a Cadorna, Badoglio e a altris rapresentants dai alts nivei militârs talians, a saborarin fuartis polemichis politichis e mediatichis.
Lorenzo Bianchini (Udin, 1825 - 1892)
Carlo Giuliani Lessani
Vueli su tele
1862 - 1892
Museu dal Risorziment, inv. 52771/R
Il restaur nus à consegnât une serie di detais de opare, come la firme dal autôr, un dai pitôrs plui influents e prolifics atîfs in Friûl tal Votcent.
Il ritrat post mortem al rafigure, forsit partint di une fotografie, un zovin di Udin, esiliât politic intai teritoris dai Savoie intai 5 agns tormentâts tra la proclamazion dal Ream di Italie (ai 17 di Març dal 1861) e la concuiste taliane di Udin (ai 26 di Lui dal 1866).
Lât a stâ a Turin, dulà che al deventà sergjent di artiliarie dal Esercit Reâl, Giuliani Lessani al murì in maniere improvise. Par memoreâlu, la famee i comissionà a Bianchini un ritrat, come che e testemonee la pergamene su la part frontâl de opare.
La piture e je stade dade in dipuesit ai Museus Civics di Udin tal 1957 dal gjeometre Riccardo Cardoni.

Eugenio Ferlatti
Umberto di Michelangelo Bullo
Vueli su faesite
1930
Museu dal Risorziment, inv. 52574/R
Chest ritrat post mortem al è stât fat, forsit partint di une fotografie, tal 1930 di Eugenio Ferlatti, artist e curnisâr di Cormons.
La figure e rapresente un zovin dal Friûl orientâl (Cormons, 1893 - Mont Vodice, 1917), che si jere arolât tant che volontari tal Esercit Reâl, salacor dopo de concuiste di Cormons, là che al jere nassût, de bande des trupis talianis tal 1915. Calcolât un disertôr des autoritâts austroongjaresis, al murì sul Vodice tal cors des sanganosis Bataiis dal Lusinç.
La piture e je stade donade ai Museus Civics tal 1934 de famee dal zovin muart, midiant de Associazion Nazionâl Volontaris di Vuere.

Anonim
Muarts de Grande Vuere de Societât di Socors Mutuâl Barbîrs di Udin
Carton, chine e cartulinis fotografichis
1918 - 1922 (?)
Museu dal Risorziment, inv. 50111/R
Al è une vore probabil che il carton al sedi stât comissionât de associazion benefiche dai barbîrs di Udin par celebrâ i membris zovins muarts te Prime vuere mondiâl.
Si pense che al sedi stât realizât tra la fin dal 1918, cuant che lis trupis talianis a tornarin a cjapâ la citât di Udin, e i prins agns dal Venteni.
Di fat, no son presints elements (come i fas litoris) tipics de iconografie dal regjim di Mussolini.

Anonim
Alegorie di Udin te Grande Vuere
Sfrusin sclarît cun zes blanc su cjarte maron
1918 - 1922 (?)
Museu dal Risorziment, inv. 51119/R
Il dissen, di divignince ancjemò no cognossude, al celebre la italianitât di Udin e il rûl de citât tant che ‘capitâl de vuere’ dal Ream di Italie tra la jentrade di Rome tal prin conflit mondiâl (ai 24 di Mai dal 1915) e la evacuazion dal cjâf lûc furlan par vie de Rote di Cjaurêt (ai 24 di Otubar dal 1917).
La opare e podarès jessi stade realizade tra la vitorie de vuere (ai 4 di Novembar dal 1918) e il principi dal Venteni. Di fat, no son presints fas litoris o altris elements peâts in maniere palese cu la ditature di Mussolini.

Insegne dal Ream Italic
Vueli su taule
1805 - 1813
Museu dal Risorziment, inv. 50055/R
La steme e je stade donade al Museu Civic di Udin tal 1939 dai erêts dal mestri di pueste Francesco Moro, che al veve gjestît l’ufici postâl di Codroip sot dal Ream di Italie (o Italic).
Chest stât lu veve creât Napoleon (1769 - 1821) tal 1805, subit dopo de Pâs di Presburc (vuê Bratislave), che e veve obleât i Asburcs a rinunziâ ai teritoris che a jerin stâts de Serenissime e che il guvier di Viene al veve otignût de France cul Tratât di Cjampfuarmit (ai 17 di Otubar dal 1797).
Bonaparte i de il guvier di chest stât efimar e vassal dal Imperi Francês a Eugène de Beauharnais (1781 - 1824), so fi adotîf.
Il ream, savoltât des invasions e dai mudaments di confin, si sfantà cu la invasion austriache dal mês di Otubar dal 1813. La sô cessazion formâl e coincît cu la colade di Napoleon.
Cu la Restaurazion, i Asburcs a crearin il Ream Lombart Venit: i siei simbui a recuperavin elements eraldics, come il leon di Sant Marc e il sarpint dai Visconti, che i francês a vevin doprât pes stemis e pes insegnis dal Ream italic.

Anonim
Steme de cjasade di Austrie-Este esponût tal albierc ‘Europa’ di Udin
Vueli su tele
1840 cirche
Museu dal Risorziment, inv. 50053/R
Udin, pe sô posizion strategjiche, al è stât dispès une tape obligatorie tal percors bande Viene dai membris des dinastiis talianis leadis ai Asburcs, che in cheste maniere, tal timp, a vevin rivât adore di controlâ in maniere indirete dute la penisule taliane.
La tele e ricuarde lis permanencis, tra il 1826 e il 1840, tal albierc ‘Europa’ di Udin, di trê fradis, membris de cjasade di Austrie-Este, nassude tal 1771 cu lis gnocis tra l’arciduche Ferdinant Carli Antoni Josef Zuan Stanislau di Asburc-Lorene (1754 - 1806), fi di Marie Taresie di Austrie (1717 - 1780), e la principesse Marie Biatriç d’Este (1750 - 1829), erede dal Ducât di Modene e Reggio Emilia, dal Ducât di Masse e dal Principât di Carare. La steme e rimande aes gloriis de cjasade dai d’Este, ricuardadis de acuile tal cjamp centrâl e dal scacât. Tal 1431 il re Carli VII di France (1403 - 1461, al à regnât dal 1422) i permetè a Nicolau III d’Este (1383 - 1441, marchês dal 1393) di zontâ intai lôr simbui i zîs di aur in cjamp turchin de cjasade dai Valois: chest onôr si slargjà ancje al ram cadet e, duncje, a son presints te steme. La acuile bicefale, po, e rimande ae invistidure (1452), de bande dal imperadôr Fidrì III di Asburc (1415 - 1493, al à regnât dal 1452), di Borso d'Este (1413 - 1471, al à regnât dal 1450) tant che duche di Modene e Reggio e vicjari imperiâl. La tiare papâl, invezit, e ricuarde la invistidure tal 1471 di Borso tant che duche di Ferare e confenonîr de Glesie de bande di pape Pauli II (Pieri Barbo, 1417 - 1471, al à regnât dal 1464).
Il plui famôs dai trê fradis, l’arciduche Francesc Josef Carli Ambrôs Stanislau di Austrie-Este (1779 - 1846) al fo, cul non di Francesc IV, duche di Modene e Reggio dal 1814 e duche di Masse e princip di Carare dal 1829. Salt difensôr de Restaurazion, al smirà a integrâ intai siei dominis sedi il Piemont che la Toscane in graciis dal so matrimoni cu la principesse Marie Biatriç di Savoie (1792 - 1840). La sô posizion inviers des rivoltis insurezionâls liberâls dal 1830 - 1831 no je clare e une vore dibatude dai storics: al fasè condanâ a muart cualchidun dai promotôrs, e tra chei Ciro Menotti (1798 - 1831).
So fradi, l'arciduche Ferdinant Carli Josef di Austrie-Este (1781 - 1850), al à comandât lis fuarcis asburgjichis in plui campagnis cuintri di Napoleon I. Pal guvier di Viene, al è stât comandant militâr in Ongjarie tal 1816 e dal 1832 al 1846 al è stât governadôr gjenerâl dal Ream di Galizie e Lodomirie.
Il tierç fradi, l'arciduche Massimilian Josef Zuan Antoni di Austrie-Este (1782 - 1863), al à servît tal esercit imperiâl austriac deventant gjenerâl di artiliarie.
La opare, che si pense che e sedi stade realizade pal albierc di Udin, e je stade donade tal 1912 dal gurizan Giovanni Cyra ae Societât furlane dai tornâts e veterans des bataiis de patrie par meti sù il museu.
Si à agrât al prof. Marco Cucchini par vê esaminât i elements eraldics.

Anonim (Zone di Pontêbe?)
Steme de cjasade Asburc-Lorene
Tempare su taule
1736 - 1866
Museu dal Risorziment, inv. 51990/R
Cheste steme e je stade concedude in dipuesit tal 1906 dal Municipi di Udin ae Societât furlane dai tornâts e veterans des bataiis de patrie di Udin par meti sù il museu.
E rive di Pontêbe, che tal 1866 e jentrà tal Ream di Italie, confinant cu la austriache Pontafel fin ae Grande Vuere.
La cjasade Asburc-Lorene e nassè tal 1736 cu lis gnocis tra Marie Taresie di Austrie (1717 -1780), erede dai dominis asburgjics, e Francesc Stiefin (1708 - 1765), duche di Lorene e futûr granduche di Toscane e imperadôr dal Sacri Roman Imperi.

Anonim
Steme de Societât furlane dai tornâts e veterans des bataiis de patrie
Tempare su carton montât su taule
1866 - 1917
Museu dal Risorziment, inv. 53381/R
La steme si contrapon a chês altris esponudis te mostre, no dome pe umiltât dal supuart (carton) dulà che e je stade realizade, ma ancje parcè che no je peade cu la rapresentazion di une potence foreste dominante sul Friûl, o di un cjâf coronât european di passaç a Udin.
La opare, di fat, e memoree ‘dal bas’ i valôrs e lis azions dal Risorziment, ricuardant ae citadinance i sacrificis des ativistis e dai ativiscj furlans de ‘Rivoluzion taliane’. Salacor il manufat al jere stât realizât par decorâ, facil picjât in posizion inclinade, une des salis dal Cjistiel che tal 1906 a derin acet par cualchi timp – e dal an dopo in maniere permanente – aes racueltis civichis dal Risorziment.

Anonim
Steme dai Savoia
Vueli su taule
1866 - 1914 (?)
Museu dal Risorziment inv. 50051/R
La ricercje su la divignince di cheste steme e je ancjemò in cors. Il museu al à une repliche dal manufat cuasi identiche.
Di là dal scût cu la crôs di arint in cjamp ros, la steme e à ancje la corone reâl, dôs frascjis di orâr, il golâr dal Ordin Suprem de Santissime Anunziade e il sproc “FERT” de cjasade sabaude.

Anonim
Album cu lis fotografiis e lis cartulinis dal Imperi austroongjarês te Prime vuere mondiâl
Cartulinis montadis su carton espositîf
1915 - 1919
Museu dal Risorziment, inv. 51925/R
Chest album misteriôs al ripuarte une selezion di cartulinis, cuntun alt contignût propagandistic, che i soldâts austroongjarês, rivâts di ogni bande dal Imperi, a dopravin dilunc de Grande Vuere par comunicâ cu lis lôr fameis dal front talian.
Si è ancjemò daûr a fâ ricercjis par scuvierzi l’autôr di chest album. Il document al à doi boi dal IV Cuarp di Armade dal Esercit Reâl Talian, che dopo de disfate di Cjaurêt (ai 24 di Otubar dal 1917) al veve ripleât sul Grappa par blocâ la avanzade austroongjarese e todescje. Forsit, al podarès jessi un botin di vuere recuisît cuant che lis trupis di Viene si jerin ritiradis bande Est dopo de bataie di Cenede (dai 24 di Otubar ai 4 di Novembar dal 1918), che e puartà ae fin dal conflit e dal domini secolâr dai Asburcs.

Giuseppe Rizzi
La corvete austriache Cesarea
Acuarel su cjarte cun scritis manuscritis a chine
prin dal 1906
Museu dal Risorziment, inv. 119/R
Tal 1906 Romano Jacovissi, che in chei agns al jere a stâ a Udin, al de in dipuesit il dissen ae Societât furlane dai tornâts e veterans des bataiis de patrie pal implant espositîf dal museu tal Cjistiel di Udin.
La opare e rafigure il puart di Smirne, su lis cuestis dal Egjeu li che vuê e je la Turchie, ai 18 di Setembar dal 1836 intant che la nâf de flote asburgjiche e torne pe cuarte volte dal so viaç a Alessandrie di Egjit. Il dissen al documente l’impegn dai Asburcs tal costruî une marine militâr e comerciâl potente par podê partecipâ ae competizion tra lis grandis potencis pal control des rotis che a traviersavin il Mediterani.
Sui ôrs a son rapresentadis plui bandieris, come chês dal Ream di Grecie, dal Ream Lombart Venit, dai Stâts Unîts di Americhe, dal Imperi Rus, dal Ream di Portugal e dal Imperi Otoman.

Francesco Bonaldi (gnovis 1852 - 1868) (gjavât di)
Garibaldi a cjase Zecchini in place Sant Marc a Vignesie ai 28 di Fevrâr dal 1867
Stampe fotografiche di negatîf
1867
Museu dal Risorziment, inv. 51597/R
Ai 24 di Fevrâr dal 1867 Giuseppe Garibaldi al visità Vignesie par celebrâ la sô union ae Italie, stabilide dal Plebissît dal Venit (21 - 22 di Otubar dal 1866) dopo de Tierce vuere di indipendence taliane.
Par saludâ la int, aclamant Rome capitâl, il condotîr si mostrà di un barcon (par tradizion identificât in chel di Ca’ Zechin) in Place Sant Marc.

Anonim
Ritrat di Tremerello (“muse di cunin”)
Vueli su taule
1822 - 1908
Museu dal Risorziment, inv. g. 56
1908, donazion Gabriele Fantoni (Vicence, 1833 - Vignesie, 1913)
Cheste piçule piture ovâl su taule e rapresente un dai secondins de preson dai Piombi di Vignesie, dulà che i austriacs a vevin sierât dentri par un an, dal Fevrâr dal 1821, il patriot risorzimentâl Silvio Pellico (1789 - 1854). Tal 1832 Pellico al publicarà Le mie prigioni, li che al fevelarà ancje dal so vuardian e dal fat che la sô muse i ricuardave chê di un cunin.
Plui tart, dilunc dal percors di deportazion bande la Moravie, dulà che te preson asburgjiche dal Spielberg (dongje de atuâl Brno, in Cechie) al patì cundizions di detenzion une vore griviis, ai 22 di Març dal 1822 Pellico si fermà a Udin, te locande ‘Al Cavallino’, logade in chê che vuê e je vie Puscuel.

Gustav Simon (Viene, documentât dal 1836)
Ferdinant I di Austrie
Oleografie
1838
Museu dal Risorziment, inv. 50155/R
1908, donazion Gabriele Fantoni (Vicence, 1833 - Vignesie, 1913)
Ferdinant I (1793 - 1875) al jere il prin fi di Francesc I (1768 - 1835). Par vie de sô salût debile, cu la muart di so pari al eredità i siei dominis, ma cence esercitâ mai il podê. Il guvier al fo diret di un consei di rezince, che il cancelîr Metternich al dominarà a dilunc. Ae fin dal 1848 Ferdinant al abdicarà in favôr dal nevôt Francesc Josef (1830 - 1916), fi dal fradi Francesc Carli (1802 - 1878).
L’imobilisim dal guvier di Viene e la mancjance di un svilup infrastruturâl e economic adeguât dai teritoris asburgjics e fo une des causis dai tancj riviei che tal 1848, intal contest de ‘Primevere dai popui’ che e savoltà la plui part de Europe, a puartarin i Asburcs a scjampâ di Viene.
In Friûl, tal 1848, plui citâts si rivoltarin cuintri dai austriacs, tra chês Palme, Udin (bombardât des trupis asburgjichis te gnot di Vinars Sant) e Osôf, difindût dai innomenâts ‘350 Itali’, imortalâts dal famôs Vessillo di Leonardo Andervolti, che il Comun di Udin al à ricevût tal 1866.




